La Lluna ens mira a tots dos alhora

i somriu, còmplice i esclatant,

des d’allà dalt…

Tu, a casa teva, a punt de sopar

i jo, tot sol, en una anònima habitació d’hotel,

a l’altra banda del món

dedican-te un nou poema.

This entry was posted on Sunday, August 10th, 2008 at 6:30 pm.